Sota la neu que no ha caigut, Barcelona beu al ritme de respiracions calmades. Es retorna l’escalfor, glop a glop, bevent dessota mantes i edredons. Ningú no surt a trencar l’aire, tots senten, a les espatlles, l’alta densitat del cel. De cop, un solo de tos en la menor es menja el silenci de l’estança. No es mou ni el no-res. Demà ja tornarà tot.
27 de febrer, 2:38
Publicat per [Pistu:)]
Les lletres sempre han servit per pintar la realitat de color i de música. Que no ens prenguin mai aquesta música. Que no ens faltin mai les lletres. Mostra totes les entrades de [Pistu:)]
Publicada