Dormir

Dormir és una mica mig morir-se.

I despertar-se vindria a ser tornar a néixer amb el cervell ple.

Sobredosi

Sona Manel i la vida hauria de sonar així calmada, així com aquest Ai Dolors, però les dents fan força i tinc tota la població de l’Índia ballant-me a la panxa. Ballen, salten, cremen i no és pel vi ni pel Baileys. Un terratrèmol que pesa com si m’hagués menjat els meus trenta anys de cop, cada matí i cada tarda, cada colònia i cada hòstia, entaforats a la boca i empassa. Em balla la panxa, em tiba el pit i la gola tremola de massa plena. Trenta anys sent jo que acaben en sobredosi de mi mateixa, i si pogués em faria abstinència. Però per més que marxi, vinc amb mi. I així no hi ha manera de desintoxicar-se.