Desfent cotilles

Cantes.

Cantes per fer fora aquesta sensació lletgíssima de respirar esponges, de llengua enguixada, de tenir un tap de suro incrustat aquí l’estèrnum. Cantes per foradar el negre i mig difuminar-lo així amb el dit, amb un dit que frega cridant perquè si no no marxa ni res. Cantes per fer trontollar el que queda de les parets de pantalla sense maons ni vidre ni connexió elèctrica, tota aquesta merda de plastilina per on corries al matí sense saber que més tard et vindria a sobre i et taparia tot l’aire.

Cantes tant com pots, escups un accent anglès vingut de dos mil set que et fa sortir una mica d’això que ets ara, que et sembla bastant que avui ja hi has passejat prou, pel dins. Que avui ja has quedat prou xopa de sang i de sucs gàstrics i de tota la llefiscositat dels records impresentables.

Cantes per alliberar-te de tot, per fer callar el batec que pica i repica cada cop més de pressa, no saps si pel cafè o per la revelació que has fet fora els okupes que se t’havien incrustat al lacrimal. Per celebrar que no peses. O que peses tot el teu pes, i cap més quilo.

Cantes per veure que pots cantar, que la teva veu omple buits, que omple habitacions senceres. Que no cal ser petita, que el metre i mig et pot créixer barbaritats impensables, que toques, que arribes, que ets allà i aquí, i que ni veu ni llum no tenen límits. Per convènce’t, per comprovar que quan explotes ets pura bomba.

Cantes, cantes, no pares. Cantes per desfer la cotilla, invisible i impossible, que t’ofega. Cantes, bàsicament, per poder respirar.

I perquè et fa massa por tornar a caure en aquell silenci.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s