Plou. L’aigua es fa eixuta i rasposa i cau de dalt a baix, tocant-ho tot. Plou, -clic, clic, clic–sense parar, i el vent dels pulmons va suau, mirant d’equilibrar la música de cada gotellada. Plou, i el somriure xop es desdibuixa com en un full d’aquarel·la, i fa tots els colors molt més pastels. Plou, i una humitat pesant et folra les costelles, però avui, aquesta nit, sembla que no et fa res, perquè per primera vegada en dies plou més a fora que a dins.
Plou
Publicada
Pistufília 