Terra a la vista

No peso més perquè l’espai és aire, no peso més perquè he escopit el fang.
La barrera que mira endavant es dil·lata i les pedretes són pols que a la tarda trauré amb un drap.
Els ulls hi veuen més, que són llanterna -la nit ja no els fa por-.
Els peus reclamen vambes: volen córrer i no amb talons.
La sang va a tota hòstia, i el capità ho sap.
Algú ha cridat espavila amb un cop de puny,
i el guaita s’ha despertat i ha vist terra, i ara riu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s