No peso més perquè l’espai és aire, no peso més perquè he escopit el fang.
La barrera que mira endavant es dil·lata i les pedretes són pols que a la tarda trauré amb un drap.
Els ulls hi veuen més, que són llanterna -la nit ja no els fa por-.
Els peus reclamen vambes: volen córrer i no amb talons.
La sang va a tota hòstia, i el capità ho sap.
Algú ha cridat espavila amb un cop de puny,
i el guaita s’ha despertat i ha vist terra, i ara riu.
Terra a la vista
Publicada
Pistufília 