La sort es fa cops de cap

La sort es fa cops de cap contra un vidre on hi ha dibuixat el futur que no saps veure perquè fa com mirall. Tu ets el teu futur, tu i les teves arrugues que encara no es dibuixen. La sort es fa cops de cap i el demà veu com pica i vol cridar però crida en silenci, que el so no es propaga a través del pas del temps.

La sort es fa cops de cap contra un terra de formigó armat, s’entrebanca cada vegada i cau del mateix costat, perquè tu flaqueges sempre d’allà mateix, també. Que qui t’ha d’atacar sap on clavar la llança. Que el ganivet s’enfonsa més fàcil allà on fa més mal, que la tovor de l’ànima canta des de quilòmetres enfora.

La sort salta de contenta i es fa cops de cap contra el vidre que et tapa el sostre, el que fa encallar els somnis, que marca que pots riure fins aquí i prou, que cap allà l’aire és fort i costa de passar pel nas.

La sort fa giragonses i hi ha un moment que tant voltar ja no sap on mira. La sort ja no té ni idea de si és teva o si és meva i cau fent la croqueta avall per l’herba. Ha confiat en el sol i ha begut massa. Gira i gira i li és igual. La ressaca no vindrà fins demà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s