A l’oracle

T’he vingut a buscar les escletxes a casa, Febos, per endur-me en mi els vapors que fan el camí clar. Vinc a inspirar-te en persona; ja no et tradueixen pitonisses. Regala’m les teves paraules, tu que coneixes els secrets de demà i que conjugues l’art del vers, que cantes llum. Canta’m la llum que em fa falta, fes-me claror en aquest punt. Vinc de lluny a buscar resposta, bessó d’Àrtemis, a entendre per fi i desfer la boira de tinta que m’entela el viatge. Hi ha prou fil, oh, déu Apol·lo, hi ha prou fil per seguir la trama, o es nuarà estúpidament i serà tramar en va altra vegada? Digues, benvolgut, il·lumina’m la foscor que em forada fa setmanes.

Però l’oracle calla, i a Delfos només hi queden les preguntes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s