Tinder: un camp de mines

ESFP. Vull cervells i xispa. (@annapistu)

Cinc idiomes, però només sé lligar en català. Metre i mig. Mig boja, però i què. Cuqui. Desordenada per fora i per dins, amb més sentiments que certeses. Cervell a mil, cos més vago. Un Ferrari baixant Balmes. Vaig i vinc, com el mar. Parlo sense filtres. Lletra, lletra i lletra. Tinc una novel·la a mitges i mil poemes per treure.

Fa sis mesos que em busco per Sants i de vegades la vida em fa por. Però la cervesa ho fa passar avall.

I quatre, cinc, sis, set fotos triades amb més o menys gràcia, d’ara o de fa dies, d’aquelles de mirar-te al mirall i dir doncs goita, tu, pas mal.

Fa cinc anys que em venc en aquesta xarxa social que juga a fer de Celestina que ens destrossarà a tots. He anat mig canviant, ara així i ara aixà, mirant a veure quin eslògan, quin call to action, quin ganxo atraparia abans l’espectador. Perquè parlem d’això: un aparador.

Vaig començar a jugar que tenia nòvio, i ens jugàvem els perfils mútuament i era divertit. I des de llavors hi he anat jugant periòdicament. Ara sovint, ara poc, ara massa, massa sovint. Ara tot el dia. Jugo —perquè el verb és aquest— a triar, a fer que sí i que no, a demanar nois i noies ben bé com si allò fos un catàleg del Toys’r us i estés escrivint la carta als reis. I hihihahà, tu sí, tu no, fins que t’adones que aquelles fotos són de gent de carn i no joguines de plàstic. Que són persones amb somnis i esperances, amb idees, amb objectius i paraules pendents. I et fas mig fàstic a tu mateixa, però no pots parar de passar, i passes amb fàstic i indiferència i acabes grisa, deixatada, avorrida. I ja em diràs què importa la gràcia del text amb què et presentis si després parlar amb tu és monòton, avorrit, estúpid.

És una nit de discoteca perpètua. És anar guapa, perfectament maquillada i amb la millor versió de tu a la punta de la llengua les vint-i-quatre hores del dia. És ser graciosa, tendra, brillar amb purpurina i no suar ni posar-se la samarreta d’estar per casa en cap moment. És no poder parar de vendre’t, no poder abaixar la guàrdia. I aquesta imposició de perfecció a cada moment és esgotadora. Tenim dret a no estar bé, a no voler-ho estar, a voler descansar i deixar-nos ser el que som. A tirar-nos un pet i a mandrejar. A sopar un iogurt perquè la vida ens fa pujada.

És decepció. Són mil esperances dipositades en unes fotos i en uns dits que han de girar a la dreta i potser ni miren, tenen criteris aleatoris o, per desgràcia del destí, s’equivoquen. És una estampida d’enamoraments sobtats que no tornaran mai. Una muntanya russa que puja amuntíssim i baixa avallíssim en loops que s’allarguen en el temps i no para. És trobar un noi idoni i no entendre per què no.

Però és que quan és que sí, tampoc és bo del tot. És un sí insegur, perquè encara ressona el record d’aquell per què no. Perquè és un no de moment, però en qualsevol punt pot ser sí. Vivim un sí esperant-ne un altre. Absurdíssim.

I quan ve, ve de cop. És pur overbooking. És cert que a mi em sobren sentiments, però no crec que ningú pugui gestionar el ritme de coneixences que arriben per aquesta via. Generes converses que planen en superfície fins que no recordes a qui has dit què i et repeteixes. Passen els dies i no us feu reals ni feu cerveses perquè la vida atrafegada del dia a dia no us deixa racons, i els whatsapps de cognom Tinder van quedant enrere fins que es difuminen. Perquè n’han vingut més. Perquè la fletxa que se’t clava al cor el primer dia queda eclipsada per una altra, i per una altra, perquè la novetat t’omple els ulls i no et deixa veure l’ahir. Perquè era tan superficial que ni te’n recordes. O perquè ells n’han trobat a una altra que els hi ha obert les cames abans.

Però si heu arribat a la cita, la majoria de vegades són rutina feta de cervesa i passeig plens de converses que tots dos desitjaríeu acabar aviat. Perquè la pressa us ha fet quedar amb gent que sí però no, una mica perquè sí, perquè mira, com a mínim heu fet una cervesa, com si l’acumulació fos l’alegria, a veure si sona la flauta. Perquè a amigues teves o amics teus els ha sonat la flauta i són ben feliços. Però la teva flauta no sona. I a cada revés hi vas més forta, ansiosa per allò de portes que es tanquen i finestres que s’obren. Passa que l’esperança aguanta un revés, i un altre, i un altre, però no tots, i acabes feta pols de tantes hòsties.

De vegades, cada encaix no és més que una descàrrega d’hormones. Et vols sentir volgut, agradat, desitjat. Vols que algú et digui que la teva vida interessa. Que t’ompli el mòbil de plaer fet de notificacions, que et tingui ganes. Vivim en un pantà de merda i necessitem que algú ens faci de tant en tant la carícia a l’ànima que ens falta.

A l’ànima i al cos. Perquè la majoria diuen que el Tinder és per això, per tocar-se les pells una estona i marxar a casa. De pressa. Abans de vint-i-quatre hores, les cames obertes o no interesses. Cervesa ràpida i sexe perquè sí. Sexe agradable i bèstia que et deixa una mossegada marcada al braç durant dues setmanes i les calces xopes però el cor buit. Sexe de merda, però que oh, escolta, és sexe, estigues content que has follat. Sexe i prou que és un vist més a la llista, una missió aconseguida i que fon qualsevol idea de conversa posterior. Acumulació que se’ns amuntega a la superfície però que no va avall. Ens fem cossos de suro, de plàstic, en comptes de follar-nos persones de carn amb idees i objectius que vagin més enllà de tenir o provocar diversos orgasmes.

L’altre dia ma cosina de dotze anys em va preguntar què era, el Tinder. És un catàleg del Toys’r us, un outlet, una parada de fira, una pluja de meteorits emocionals. És anagrama de “tindre”, que és tenir d’estar per casa. És tenir d’estar per casa. I un camp de mines que explotarà trepitgis on trepitgis. Una xarxa social que juga a fer de Celestina que ens destrossarà a tots.

Així que prou, fora. Tallo mil futurs possibles i 94 converses que no arribaran enlloc. Tornaré a caure, segur. Tots necessitem droga. M’agradaria que la societat no fos tan individualment rància i es pogués començar una conversa pel carrer amb una pregunta absurda com “Com t’agraden les truites?”. Ho trobaré a faltar. Però ara em ve de gust no sentir-me buida. Em ve de gust que l’autoestima no em depengui de si obro les cames o no.

20 thoughts on “Tinder: un camp de mines

    1. Fes-te un Tinder d’home i viuràs experiències totalment oposades. No et respon ningú, no t’escriu ningú, és parlar amb una paret. Tant és el que posis, si respons al seu texte, si comentes les fotos o si trobes que encaixeu. El correu sempre és buit. Això ho sabem tots els homes, però pocs t’ho diran. La majoria de dones no teniu ni idea de que és així.

      M'agrada

      1. Josep, totalment cert. En la majoria d’hòmens és així. I quan finalment tens alguns match, no et responen, o et responen el primer dia i ja no en saps mai més res… però el match continua allí, ella hi és, però ja no respon, i això que el primer dia semblava interessada, i a més deia que volia gent seriosa i no passar l’estona, i jo ho sóc… Potser no era gaire guapa, però semblava interessant i t’hagués agradat anar-hi a fer un gelat i veure què et fa sentir. I quan finalment quedes amb alguna, no per fotre un clau que ja saps que no fotràs, sinó per a conèixer algú, i qui sap, en el fons sembla que els dos voleu alguna cosa estable i és “oh, doncs tenia dubtes, però és més maca al natural” i “pel xat tampoc ho semblava massa, però és realment simpàtica i interessant i tenim punts en comú” i sembla que la cita va bé, i després li envies un missatge dient que t’ha caigut molt bé i tens ganes de tornar-la a veure, i ella et diu que el mateix, que la setmana que ve no perquè té feina, però la següent podríeu fer alguna cosa, que ja ho parlareu. I la setmana següent no li dius res perquè t’ha dit que tenia feina, però després li dius per fer alguna cosa, i respon al cap de quatre dies dient que ho sent molt però té algun embolic familiar i no pot, i al cap d’una setmana hi tornes i ja no et respon, i al cap de dues o tres setmanes veus que ja ha desaparegut de la llista.
        I és curiós, perquè després alguna amiga que ho fa servir i que no és que sigui especialment bonica et diu que no dóna l’abast, que no té temps de respondre tothom, etc… i tu i tots els teus amics prou sort teniu si feu un match a la setmana i un cop al mes aconseguiu tenir un xat fluït amb alguna.
        I per no parlar ja dels que a sobre llegim el text i si una noia té la descripció en català i sembla interessant fins i tot li posem un “superlike”, però ni així.

        Liked by 1 person

      2. Sembla que m’estiguis descrivint a mi. Saps? Potser la setmana següent té feina (tinc horaris de merda) i l’altra lio familiar, però aquí el més greu és el que comentava, que segurament ja estic encisada per un altre, més nou, perquè tenim memòria però la novetat sempre fascina. I aquesta és la merda d’aquesta app, que no pots conèixer algú si en tens deu escalfant a la banda. I sí, jo també soc de superlike a descripció bonica. I gairebé sempre només és like si la té en català haha. Ai, dios. Overbooking.

        M'agrada

      3. Anna, és totalment com tu dius. Segurament era sincera quan la vaig acompanyar on tenia aparcat el cotxe i deia “ens mantenim en contacte i ja tornarem a quedar”. Segurament també era sincer quan l’endemà va dir “a mi també em vas caure molt bé, digues-me alguna cosa la setmana que ve i a veure si podem coincidir”. Però l’embolic familiar ja pot ser o pot no ser… Durant aquella setmana n’ha conegut molts altres, n’hi ha un de molt guapo, i un altre que la va fer riure molt amb el missatge que li va enviar. Ha d’escollir, “torno a quedar amb aquell que sí, era agradable i formal, o perdo l’oportunitat de conèixer aquest que es tan guapo o aquest que sembla tan divertit?” I al cap de tres setmanes, quan ja ni el guapo ni el divertit li semblen interessants, del que va quedar fa un mes i ni li ha respost l’últim missatge, ja ni se’n recorda, però n’hi ha uns altres que semblen interessants… I és això…
        Però també et dic que si les xiques rebéssiu tants pocs matchs com rebem la majoria de xics, es lligaria molt més. El que és escàs es valora.
        I el tema del català ajuda molt a filtrar, però el meu problema és que hi havia tan poques xiques amb descripcions en català, que al final em vaig haver d’obrir i posar “like” a qualsevol que semblés interessant/guapa, perquè al final la selecció ja la fan elles. Això sí, em guardava els “superlikes” per descripcions interessants en català, però ni així… I és clar, les converses pel xat sempre en català.

        Liked by 1 person

    1. Tinder, Meetic, Lovoo, Adopta un tio, i torna a començar. I passen els anys i dius, ostia aquest, encara volta per aquí? i clar, resulta que tu també hi voltes… Dkpòsit d’esperances frustrades, perquè totes volem sentir que li importem a algú, encara que només sigui una estona, però tampoc massa perquè aleshores penses que no és prou bo com per fer-te renunciar a la teva merescuda llibertat… és un voler i no poder ple d’inexplicables limes que no arriben mai en resposta dels teus…

      Liked by 1 person

  1. M’he sentit identificat en moltes coses. Potser no amb tanta intensitat. Potser perquè encara no duc 5 anys per aquí
    Gràcies per posar-hi paraules

    M'agrada

  2. Tinder, Meetic, Lovoo, Adopta un tio, i torna a començar. I passen els anys i dius, ostia aquest, encara volta per aquí? i clar, resulta que tu també hi voltes… Dkpòsit d’esperances frustrades, perquè totes volem sentir que li importem a algú, encara que només sigui una estona, però tampoc massa perquè aleshores penses que no és prou bo com per fer-te renunciar a la teva merescuda llibertat… és un voler i no poder ple d’inexplicables limes que no arriben mai en resposta dels teus…

    M'agrada

  3. Al final mai saps qui serà la persona de la teva vida, fins que la coneixes i el teu mon et fot un cop, el cor se’t para, i respires diferent. Ens agrada volar, ens agrada tenir a prop aquella persona que pensem especial … que la mires i saps que sí, aquella sensació quan no deixes de pensar en algú. Encara que no penses gaire quan et miren als ulls i t’agafen les mans, només sents, vius, llences roses a la pluja. Llavors voles, rius, saltes, cantes, balles i somies, sense temps, lloc ni motiu, o amb temps, lloc i motiu, perquè son, precisament els somnis, els que et fan seguir allà. I això no hi és a Tinder …

    M'agrada

  4. Hola. No sé com he acabat llegint aquest post ( coses del google i de l’avorriment,suposo ) i m’ha agradat força.

    No és usual llegir a dones comentant les seves experiències per Tinder i he de dir que coincideixo bastant amb la resta dels comentaris.Tinder pels homes és com una travessia pel desert.

    El que és evident és que totes aquestes apps , sumades al FB i l’Instagram han fet disparar la hipergàmia, principalment de les dones. Sempre a l’expectativa de trobar algú millor : un tio més alt, més fort, amb més cabell, més guapo,més bona feina…I això distorsiona la realitat i genera frustració a ambdós sexes.

    De tota manera , per això, no em negaràs que ha de ser la òstia rebre cada dia desenes de missatges i fer centenars de match ;).

    Per cert he vist que ets de St.Celoni. M’agrada el poble. És petit però té de tot i està ben comunicat.La zona de la rectoria amb la riera al costat és molt xula.Llàstima que l’hospital em doni tan mal rotllo, i a sobre últimament em toca anar-hi sovint per temes familiars…

    Com a idea, algun dia podries escriure sobre les converses més surrealistes que has tingut pel Tinder !

    Cuida’t ,
    Jordi G.

    M'agrada

  5. Oooo letu!!!, quina putada saber q no et trobare al tinder. Tb es veritat q si pel carrer em preguntessis, t, hauria de respondre no menjo ous, i ens quedariem a cuadros

    M'agrada

  6. Escolta Anna podries fer una segona part ara que dius que t’has tornat a borrar ( fins d’aquí a 1 mes,que és quan hi tornaràs) explicant les queixes més habituals que teniu les dones en aquestes apps.

    És estrany que les dones no sigueu capaces de trobar a algún tiu tenint en compte que cada dia poder fer desenes o inclús centenars de “matchs”.La sensació que dona, i estic segur que no és una sensació,és que totes voleu un Christian Grey…

    Va, anima’t i fes una llista dels errors que cometem els homes a tinder, que serà divertit !

    Bon dia,

    Jordi

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s