L’enèsima allau

Només veure’t arribar vaig pensar que feies cara de cafè amb llet al solet del meu menjador un matí després de.

Parlaves de no sé què d’un company de feina que no fot brot i jo ja ens veia comprant espècies al Marroc.

Al final de la segona cervesa em preguntava per dins com hauríem de celebrar el primer any.

Ens vam dir adéu amb dos petons i vam marxar, i encara no devies haver pujat al tren quan em vas bloquejar tot accés tecnològic.

I a mi em va quedar cara de tonta, tonta, tonta, però ben tonta, i una altra muntanya de pedres gegants rodant avall. Una altra de tantes que n’havia anat acumulant, que hi devia tenir els Pirineus sencers, ja, al fons de l’ànima.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s