Allà darrere (tu)

El cel em cau a sobre, la vida se’m menja, i tu no. No em moc però estic entrenada en recreació d’històries i faria doblemortals enrere fins arribar al punt de trobar-te, d’entrecreuar fils vermells, de fer-hi un nus. Que tot va endavant però el nus tiba. Que sembles cotó i jo sóc licra. I avui estira fort per aquí i ahir estira fort per allà i en comptes de fer caure l’estaca només faig que els burros es morin de gana. Que no ens alimenten molles. Ni el pa sencer, ni dues rajoles de xocolata amb llet. La panxa em té gana d’abraçada, d’allò, de tant. I el cap em té gana d’idees, de llum, de clics, de clacs i de what the fucks. Que et trobo a faltar i em trobo a faltar, i a aquell sol que brillava amb força encara que fos de nit. Perquè aquesta grisor d’ara és lletja. Perquè la música sona en La menor. Perquè el cel em cau a sobre, i la vida se’m menja, i tu no.