Estimo el verb, que s’escapa i corre i fa perquè és viu.
Estimo el nom que fa la cosa, que omple, que és, que composa.
Estimo l’article, que prepara, que anticipa, que fa de graó.
Estimo la petita partícula que lliga, que enganxa, la preposició,
I també la maltractada, buida i blanca, conjunció.
Però per sobre de tot n’hi ha un que destaca,
Per sobre de l’adverbi que condiciona cada pas:
L’adjectiu és qui pinta el color de cada frase,
Identifica, marca, enfoca i sap què hi ha
Sota la lletra i diu el to i diu la veritat.
Estimo l’adjectiu amb bogeria
És qui diu, és qui sap, com és la vida.
Des dels teus ulls, o des dels meus, o dels d’un altre,
No para de pintar, no mai no para.
Pistufília 