Bonic, vell, veritable 

Estimo el verb, que s’escapa i corre i fa perquè és viu.
Estimo el nom que fa la cosa, que omple, que és, que composa.

Estimo l’article, que prepara, que anticipa, que fa de graó.
Estimo la petita partícula que lliga, que enganxa, la preposició,
I també la maltractada, buida i blanca, conjunció.

Però per sobre de tot n’hi ha un que destaca,
Per sobre de l’adverbi que condiciona cada pas:
L’adjectiu és qui pinta el color de cada frase,
Identifica, marca, enfoca i sap què hi ha
Sota la lletra i diu el to i diu la veritat.
Estimo l’adjectiu amb bogeria
És qui diu, és qui sap, com és la vida.
Des dels teus ulls, o des dels meus, o dels d’un altre,
No para de pintar, no mai no para. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s