Fluir

La gent va a la piscina a nedar. A nedar, a refrescar-se, a prendre el sol, a jugar. Jo hi vaig a fluir. A fluir, a deixar-me fluir, a desintegrar-me. Entro a l’aigua i, com si fos una bossa de plàstic com les que suren al mar quan no hi haurien de surar, suro i em deixo dur i en aquell moment ja no existeixo. Tota jo sóc només el meu pensament, un fons blanc on passegen paraules. No hi ha cos, no tinc pell, tot se m’ha fos en l’aigua com si en comptes de carn fos feta de sals de bany. I deixo fer, i em deixo fer, i em deixo dur sense anar enlloc. El blanc m’omple els ulls i el cervell se’m destensa, perquè sap que el món no pot fer mal si ets tu qui el crea. Fluir, fluir, fer rodar els engranatges com han de rodar. Fer-ho fàcil. Simple, senzill. Endreçar colors, fer les paus amb el blanc. I guardar ben endins aquest moment per poder tornar-hi quan se’m mengi el negre.